Galera

Hui hem dinat la sopa de peix que fa la nostra mare. Una sopa senzilla amb galeres i rap. Un sabor increïble! Ja us donarem la recepta, però hem pensat que seria interessant parlar de les galeres, que a la vista potser no són apetitoses, les punxes poden ser perilloses a l'hora de menjar, però donen un toc molt fi a la sopa. Ací us deixem un article de la revista CUINA.

Galera

La potència del gust marí

Un veritable monstre, quan es mira de prop. Amb pinces de pregadéus i trampa visual inclosa. Les taques fosques de la pala central d'un dels extrems, tot i semblar-ho, no són els ulls. Les potes del tòrax, fines i llargues, no s'amaguen sota un únic cap, com a les gambes i similars. Cada parell va al seu aire. Per acabar-ho d'arreglar, la closca fina està plena d'espines, que desencoratgen els possibles xucladors, que desconeixen que totes estan orientades cap a la cua. Però, malgrat tot això, aquest habitant del fons llimós o sorrenc de les nostres costes, on excava les seves galeries, aporta als arrossos i els guisats de peix una potència de gust que, sense ser excessiva, resulta important. I, quan la femella és ouada, el seu consum a la planxa resulta extraordinari, si hom té la precaució, tisores en mà, d'eliminar els dos rengles de punxes dels flancs.

www.cuina.cat